“Omplir els buits existents i fer que aquests nanos tinguin les mateixes oportunitats que la resta”; aquest ha estat sempre el nostre objectiu.
És fàcil, no..?
·Quants dies a la setmana practiquen futbol els vostres fills entre entrenaments i partits? 3 dies? 4 dies? Els nostres 1 sol dia.
·I les poques setmanes que tenen partit? També 1 sol dia.
·I si aquell dia plou, estan constipats o els fa mal un turmell? Zero dies.
·A causa d’una mala gestió dels clubs existents? No
·A causa de cap club per separat, pot agrupar prou jugadors per fer un entrenament decent? Si
·A causa de la manca d’instal·lacions esportives disponibles? En part, també.
I aquí és on entra NMLP:
·I si ajuntem els nens de cada club que sí que podrien fer un segon dia d’entrenament? Ja tindríem un grupet maco.
I si parlem amb la Cruyff Foundation que instal·len camps de futbol arreu del món? Ja tindríem la instal·lació.
·Ho vam proposar a la Cruyff Foundation, els va agradar com sonava la música, ells van parlar amb la Fundació Catalonia (que tenen una Cruyff Court) i van recollir el guant, en paral·lel, nosaltres vam presentar la idea als diferents clubs i tot seguit a les famílies d’aquests nanos.
I què ha passat? Doncs que a partir del divendres 24 d’abril ja podran entrenar 2 dies per setmana! A què mola?
Ah, i no ens quedarem aquí, perquè una de les coses més divertides d’engegar aquesta bogeria de projecte és la bona gent que trobes pel camí i que tenen ganes de fer què passin coses.
Quina serà la següent? No ho sabem, de les 872 idees que tenim al cap, alguna sortirà segur.
Que com estem tan segurs que ho aconseguirem? Perquè ens van dir que era impossible.