La Glòria i l’Aurora són dues de les persones que més hores han passat amb l’Arnau durant el seu procés de rehabilitació.
Al final de l’entrevista podreu llegir els seus currículums. La veritat, però, és que nosaltres ni els coneixíem ni ens han importat mai gaire.
Perquè la qualitat humana que tenen, l’amor amb què treballen amb els nens i nenes, la professionalitat amb què preparaven cada sessió i el bon ambient que aconseguien crear en aquelles tètriques, antigues i indignes instal·lacions de l’hospital on ens rebien cada tarda de la setmana… tot això no surt en cap currículum ni s’aprèn a cap universitat. Es té o no es té.. i elles, d’això, en van més que sobrades. Des del febrer de 2024, gràcies als recursos econòmics aportats per The Ricky Rubio Foundation i Fundació “la Caixa”, l’Hospital Vall d’Hebron va inaugurar unes magnífiques instal·lacions de rehabilitació: l’Àrea Terapèutica de Rehabilitació Infantil i Adolescent.
Finalment, els professionals que hi treballen poden fer-ho en condicions dignes, i els nens que necessiten aquestes teràpies les reben en un entorn adequat, i no en aquells espais que semblaven més un escorxador o el decorat d’una pel·lícula de terror dels anys seixanta que no pas sales de rehabilitació infantil.
Fa uns dies els vam demanar si podien respondre algunes preguntes per ajudar-nos a difondre la importància de la pràctica regular de l’esport en aquest tipues de rehabilitacions i en com influeix en la recuperació física i anímica dels nanos.
I, evidentment, van acceptar, perquè ja us hem dit que són unes autèntiques cracks.
Allà vamos:
- Quins beneficis observeu en la pràctica de l’esport en nens amb dany cerebral o paràlisi cerebral?
Des del punt de vista de la fisioteràpia, l’esport és una oportunitat perquè els infants activin patrons de moviment que sovint treballem a la sala però que, fora d’allà, els costa aplicar. L’activitat física els permet activar el seu cos d’una manera més espontània, reforçar la confiança en les seves capacitats i viure experiències que els donen molta motivació. Concretament a nivell motor, ajuda a millorar la força, la coordinació i l’equilibri, i afavoreix patrons de moviment funcionals.
- En quins aspectes físics o funcionals pot ajudar més la pràctica esportiva regular?
Principalment veiem millores pel que fa a la resistència i a la tolerància a l’esforç, tot i que depen de l’esport. La pràctica esportiva regular afavoreix que aquests infants es moguin amb més seguretat i que puguin realitzar tasques quotidianes amb menys esforç. També contribueix a una millor organització motora global, perquè el nen aprèn a coordinar diverses parts del cos alhora en un context real, dinàmic i motivador.
- Com pot complementar el treball de rehabilitació el fet de practicar un esport adaptat?
A consulta estructurem el moviment, però a l’esport aquest moviment es converteix en funció: un desplaçament per encaixar una pilota, una rotació per fer un llançament, un canvi de pes per avançar amb seguretat…
Això reforça l’aprenentatge motor, millora la generalització de les habilitats i ajuda els infants a mantenir els guanys obtinguts en el tractament. A més, l’entorn lúdic i social afegeix un component emocional que sovint potencia la constància i la implicació del nen.
- Creieu que és important que aquests nens i nenes tinguin espais esportius inclusius on es puguin sentir part d’un grup?
Sí, és molt important. La participació forma part del model biopsicosocial que apliquem com a fisioterapeutes. Quan un infant pot participar en igualtat en un entorn inclusiu, no només està treballant capacitats físiques, sinó també socials , i un sentiment de pertinença que té un impacte molt positiu en tot el procés rehabilitador. Formar part d’un grup els ajuda a sentir-se valorats.
- Quin missatge donaríeu a les famílies que dubten si apuntar el seu fill a una activitat esportiva en un procés de rehabilitació?
Els animem a fer el pas. No cal que el nen tingui cap nivell inicial, només cal trobar una activitat que el motivi i un entorn que l’integri. L’esport pot ser un gran complement a la rehabilitació, però sobretot pot convertir-se en un espai on el seu fill es diverteixi, se senti capaç i visqui experiències positives. Moltes famílies ens expliquen que, un cop ho proven, veuen com aquesta pràctica suma molt més del que esperaven.
Gloria Samanes Ágreda: Fisioterapeuta pediàtrica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a l’Equip de RHB Infantil. Vinculada al VHIR com a avaluadora clínica amb diversos assajos clínics. Màster en estimulació neurològica a la UVIC.
Aurora Vélez Plana: Fisioterapeuta pediàtrica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Vinculada al VHIR com a avaluadora clínica amb diversos assajos clínics. Màster en Fisioteràpia Pediàtrica a la UBlanquerna.